Raquetes a l'Alta Cerdanya

L'Alta Cerdanya i el Capcir ens ofereixen a l'hivern la possibilitat de fer magnífiques excursions amb raquetes fent uns itineraris poc complicats i fàcils de recórrer. En aquesta ocasió us recomano un circuit des del pla dels Avellans, prop de la Bullosa. L'itinerari recorre els estanys Negre, Llarg, del Racó i de la Pradella amb un horari efectiu de l'entorn de les 3.30 hores. Vegeu les fotos

Onada d'aire siberià

L'entrada d'aire siberià que hem tingut durant la primera quinzena de febrer és la més important des de la que va tenir lloc el febrer de 1956. Enguany en aquests 15 dies hem tingut, a la majoria d'indrets de Catalunya, unes mitjanes 5º inferiors a les habituals. En el cas de la ciutat de Barcelona la mitjana ha estat de 6º mentre que el febrer de 1956 va ser de 5º (comptant tot el mes). Cal tenir en compte, però,que la millora de les temperatures que hi haurà a la segona quinzena de febrer farà augmentar la mitjana. Destaca el fet que a Barcelona hi ha hagut 5 dies amb una temperatura mínima per sota del 2º i 5 dies en què la mitjana va estar per sota dels 5º. Pel que fa a Catalunya les mínimes més baixes han estat les de Certascan amb -23,2º i Boí -23º.
Anàlisi de Meteocat sobre aquesta onada
En el mapa podeu veure la configuració d'anticicló i depressió mediterrània que han fet possible que durant quinze dies no s'aturés l'entrada d'aire siberià que ha causat 600 morts a Europa, afectant sobretot la seva zona est amb molt importants nevades i cursos fluvials glaçats. Destaquen, per menys habituals, les nevades d'Itàlia i de les Illes balears.

2011 un dels tres anys més càlids dels s.XX i XXI

Tosa d'Alp sense neu al febrer

La Cabanassa i Canigó a finals de gener

L'any ha estat molt irregular amb períodes eixuts i d'altres amb alta precipitació, però sempre desplaçats en el temps que tocava. Globalment ha estat un any amb una temperatura mitjana anual a la ciutat de Barcelona que ha arribat als 18º, només superada pels 18,1º del 2006 i igualada als 18º del 2003. La mitjana de Barcelona ha estat 1,6º superior a la mitjana del període  (1961-1990) i a la majoria de comarques de Catalunya ha estat d'1,5º. Per altra banda, la precipitació de 783,2 litres ha estat un 36% superior a la mitjana només essent superada pels anys 1987 (970) i 1996 (944) en els darrers 25 anys, afavorint que a final de 2011 els embassaments estiguessin al 84,6%. Si ho analitzem per estacions ens adonem que per segon any consecutiu l'hivern ha estat sec (sense neu) i poc fred, seguint una primavera plujosa, tot i essent la més càlida dels darrers 40 anys. En canvi, l'estiu ha estat poc calorós amb un juliol fred i molt plujós. L'any ha acabat amb una tardor amb unes temperatures que de nou han estat les més càlides en els darrers 40 anys. Un any, doncs, irregular i càlid. Un dels tres anys més càlids des que es prenen registres en el segle XX i el que portem del XXI.
Registres mensuals de Barcelona en el 2011
Resum 2011 de Meteocat
Resum 2011 del Agencia Estatal de Meteorología

Ja fa sis anys que un grup d'amics fem una sortida mensual visitant els castells catalans, amb una major destinació als d'època medieval. Aquestes visites les acompanyem amb un escrit sobre la història i les característiques de cada castell. L'important nombre de castells visitats (151 en fer aquest comentari) ha fet que finalment ens decidíssim a crear un web, amb domini propi català, on anem recollint no solament els escrits sinó les imatges, els vídeos, els enllaços d'internet i la informació de Viquipèdia, on hi estem col·laborant activament afegint o creant informació sobre els nostres castells. Us convido a visitar-la pel seu interès: Castells Catalans

Temps de camins de ronda

Hem entrat en una època ideal per fer algun dels camins de ronda que ressegueixen el litoral català, sobretot el gironí. El darrer dia de novembre vaig fer amb uns companys un itinerari circular des de Palamós que us recomano. Es tracta de fer una primera part per l'interior i una segona resseguint la mateixa línia de costa entre les onades i les roques que semblen impedir el pas, cosa que s'evita pujant per damunt d'elles, fent algun tram d'escales per evitar el cingle o fins i tot travessant un forat natural entre dues cales. Si voleu detalls de l'itinerari accediu a Grup dels Sis. Vegeu també  les imatges 

Fageda a la font de Llops

La font de Llops es troba situada al vessant nord del Matagalls i dins de la fondalada que davalla del coll Pregon. S'hi accedeix en només mitja hora des del coll de Bordoriol i a primers de novembre és tot un espectacle gràcies a la seva fageda on també hi ha diversos caducifolis que acaben d'omplir de color aquesta part del Montseny. Això sí, cal anar-hi de seguida. Vegeu les fotos fetes el 2 de novembre als entorns de l'esmentada font de Llops i a Santa Fe. FOTOGRAFIES 

La tardor a Catalunya

Us convido a passar una estona veient fotos de tardor que he anat fent durant moltes excursions per les nostres muntanyes del nostre país.

ÀLBUM DE FOTOS

Concurs Fotogràfic de la SEAS 2011

Aquestes són les tres fotografies que vaig presentar al Concurs Fotogràfic de la SEAS 2011. Accés a les premiades: Concurs SEAS

Juliol més fred i plujós de l'habitual

Aquest passat mes de juliol ha estat fresc a tot el país amb abundoses precipitacions a tota la zona nord-est i litoral central. A la ciutat de Barcelona-Eixample la temperatura ha estat de 23,2º (un grau inferior a la mitjana) i han caigut 132,8 litres (un 594% més de la mitjana de juliol). La temperatura no ha estat excepcionalment baixa perquè els juliols dels anys 1954,1966,1977,1978, 1980 (21º), 1981 i 1990 han tingut valors inferior als d'enguany. Sí que detaca la precipitació perquè ens els darrers 50 anys mai no havia estat tan quantiosa al juliol (vegeu mapa anomalia de Meteocat. El per què el trobem en la posició de l'anticicló de les Açores, enretirat de la península Ibèrica i connectat a la zona polar facilitant l'arribada d'aire fred a la Mediterrània occidental i impedint l'arribada d'alenades d'aire africà damunt nostre.

+Info

Corona de rei (saxifraga longifolia)

La corona de rei (saxifraga longifolia) és una de les flors més espectaculars que podem veure al Pirineu i Prepirineu català. Un indret on podem trobar uns dels exemplars més vistosos és a la serra que s'estén des de Cercs fins a la Creu de Fumanya, on el Cap de la Solana (1.922 m) esdevé la màxima altitud. Al pla de Confòs hi ha les corones arrelades a la part alta dels cingles orientats a migjorn. El company Àngel Burniol ens hi va dur i el vam acompanyar Ramon Segret, Manel Balmas, Ferran de la Fuente i jo mateix, Jordi Gironès.
Itinerari i fotos de les corones fetes per l'Àngel i per mi.