Eclipsi del 12 d'agost de 2026

 

El 12 d'agost de 2026 vaig gaudir d'una experiència única que inesperadament em va impactar més del que em podia imaginar. Com cada any a l'agost, era amb la Fina passant les vacances a Teruel i l'ocasió de veure l'eclipsi era única, ja que en aquesta zona es podia veure en fase total. El lloc escollit va ser el llom d'una carena situada damunt del poble d'Albentosa (Teruel), lluny d'aglomeracions. Vam estar esperant una bona estona fins que a les 19:36 va tenir lloc l'inici parcial de l'eclipsi que va donar pas a l'inici de la totalitat a les 20:29 durant 1 minut i 35 segons.  Un curt període esplèndid que em quedarà al record per sempre més.
Totes les fotos les vaig fer amb la meva càmera Panasonic. A dalt una imatge de la fase de la totalitat

Fase parcial

Fase de la totalitat

L'any 1990 ja es parlava d'un possible canvi climàtic

El riu Rin afectat per la manca de pluges (estiu de 2026)

L'any 1990 vaig fer una anàlisi sobre els canvis que s'estaven produint en el clima i deia això: "Actualment hi ha plantejada una qüestió que afecta el futur del nostre planeta a mig i a llarg termini. Es tracta del fet de si el clima de la Terra s’està tornant més calorós. Els climatòlegs no es posen d’acord sobre si l’augment global d’un grau i mig que darrerament s’ha produït és un fet transitori o definitiu, donat que per confirmar una tendència cal un període que en cap cas hauria de ser inferior a deu anys. Accediu a l'anàlisi que vaig fer

Passats 36 anys d'ençà de la meva anàlisi, s'ha superat en escreix el període de deu anys que deia que calia per confirmar si anàvem cap a un canvi climàtic, el qual ja és una realitat amb l'agravant que s'està accelerant amb més calor, més sequeres i alhora més pluges torrencials. Unes glaceres que van desapareixent i uns rius europeus ahir cabalosos i avui patint una greu escassetat d'aigua.

Meteocat ja va publicar el 2023 una anàlisi sobre l'anomalia tèrmica on comprovem com el 1994 esdevé l'any en què s'inicia el període vigent amb tenperatures molt per sobre de la mitjana dels anys anteriors sense cap pausa anual. Accés a Meteocat

Des del 1990 ben poques coses hem fet per prendre mesures per intentar revertir o minimitzar aquest canvi i ara, tot i que mai es prou tard per actuar, ens cal adaptar-se a la situació i fer que no sigui encara pitjor.

Pedraforca i entorns nevats: un hivern de somni

 
Aquest hivern està essent excepcional pel que fa a les grans nevades que estan caient al Pirineu i Prepirineu, molt destacades a l'Oriental on no acostumen a ser tan generoses. El 25 de gener de 2026 vaig fer una volta pels entorns del Pedraforca en un dia radiant. Cal aprofitar aquestes ocasions per gaudir d'un paisatge de somni. A dalt, el Pedra des de prop de Maçaners.

                            Maçaners amb Penyes Altes del Moixeró i la Tosa d'Alp al fons

Costa Cabirolera, serra Pedregosa i Comabona des de Maçaners

Saldes amb el Pedraforca al damunt seu

Pedraforca i l'enforcadura de Saldes

Vessant oest del Pedraforca

Contraforts de la serra del Verd des de prop de Gósol

Arribant a Gósol

Collada del Verd al fons i a la dreta l'enforcadura de Gósol

Gósol amb el Cadí al fons

Pantà de Santa Fe del Montseny, de la sequera a la recuperació

 

Dues imatges ben representatives de com aquesta primavera ha passat d'una sequera extrema de tres anys seguits a una recuperació espectacular dels embassaments de la conques internes de Catalunya. Del 14,5% del mes de febrer de 2024 al 36,5% al 19 de juny de 2024. A la imatge de l'esquerra, el pantà de Santa Fe del Montseny el 27/1/2022 (pràcticament estava gairebé buit a principis d'aquest 2024) i a la dreta com estava el 9/5/2024 quan el vaig fotografiar (ple del tot i deixant anar aigua a la riera de Gualba).

Les fonts del Montseny sense aigua

 Actualment tots estem molt preocupats per les conseqüències que està comportant la greu sequera que estem patint i sobretot perquè les precipitacions deixaran de ser regulars i esdevindran més escasses. El canvi climàtic està ocasionant que en un mes d'abril, habitualment un dels més plujosos, ens doni la imatge impactant de veure les fonts del Montseny eixutes del tot, fet que en seixanta anys d'excursions no havia vist mai.

La font de Passavets sense una gota d'aigua el 22 d'abril de 2023

I la font del Briançó, sota les Agudes, també sense gota d'aigua i el mateix 22 d'abril de 2023

Temperatura desfrenada i sequeres periòdiques

El 2022 ha superat tots els registres de temperatura mitjana anual superant en 2,1º la mitjana del període d'anys que va del 1981 al 2020 (considerat actualment com el de referència climàtica) en el cas de la ciutat de Barcelona i vàlid per a la resta de Catalunya. A Barcelona s'ha arribat el 2022 a una mitjana de l'any de 19,1º .
Totes les dades les tinc recollides en bases de dades i corresponen a la ciutat de Barcelona, i els gràfics són d'elaboració pròpia.

Aquesta temperatura tan disparada té un punt d'inici molt clar si analitzem el següent gràfic d'anomalia projectada des del 1900 al 2022 a la mateixa ciutat de Barcelona, on trobem a l'any 1994 a partir del qual l'anomalia sempre és positiva, llevat de tres petites excepcions, i ho és escandalosament l'any 2022.

Variacions de la temperatura mitjana dels anys compresos entre 1900 i 2022 en relació
a la mitjana de 17º del període 1981-2010. Aquesta variació assoleix un pic de 2,1º el 2022.

L'any 1994 va ser un any en què la forta calor a tot el país va ocasionar importants incendis amb 76.000 ha cremades, 62.000 de les quals van ser arbrades. Arribada la tardor, l'energia acumulada va ocasionar importants inundacions amb 9 víctimes mortals al Prelitoral i Litoral.

Sequeres sovintejades
Acompanyant aquesta anomalia, ens trobem en dos anys seguits de molt baixa precipitació fins al punt que està deixant secs els embassaments catalans. Tot i això, mentre la temperatura veiem que té un constant augment any rere any, la precipitació és molt irregular. En el gràfic que segueix podem veure les puntes de màxims i mínims on destaca la sequera del 2007-2008 en què es va arribar a només el 19,6% en la capacitat dels embassaments de la conca interna i l'actual del 2021-2022 que a final d'any és del 31,3% (l'important ús de les dessalinitzadores està evitant que torni a arribar al 20%), i això contrasta amb els 96,5% en què s'arribà el 2013 i el 97,6% del 2020 (temporal del Glòria).

Finalment, veiem en el proper gràfic quins han estat i estan essent els registres per dècades els quals corroboren el constant augment de temperatures i la irregularitat de les precipitacions.

Gràfica de l'anomalia de les precipitacions des de 1900 al 2022

Més informació relacionada elaborada per mi:
Posició personal sobre el canvi climàtic (2007)
Posició personal sobre el canvi climàtic (1990)

Resum de l'any 2022 del Servei Meteorològic de Catalunya

Jordi Gironès, gener de 2023

2020: abundor de pluja i temperatura disparada

 

Meteorològicament, 2020 per una part ha estat un any molt plujós mentre que per l'altra ha acabat de consolidar l'imparable augment de la temperatura. El 2020 s'ha enregistrat la mitjana anual de 18,3º, xifra a la qual mai no s'havia arribat des de l'any 1900. Una temperatura superior en 1,9º a la mitjana del període de referència dels  anys 1961-1990. Pel que fa a la precipitació de Barcelona ciutat, s'han recollit 855 litres en un any, equivalent al 148% de la mateixa anterior mitjana d'anys, gràcies al temporal Glòria del gener, a un abril molt plujós i a un juliol més plujós de l'habitual. Gràfiques relacionades:

Temperatura de Barcelona ciutat: evolució de 1900 a 2020

Anomalia de temperatura de Barcelona ciutat

Registres de l'any 2020 de Barcelona ciutat

I les fonts van rajar a Collserola durant l'hivern, la primavera i primera part de l'estiu:

Font de Can Merlès

Font de la Beca

Montseny sota la neu (Santa Fe i Morou)

El febrer de 2018 ha omplert de neu el Montseny i ens ha permès de gaudir-lo enmig d'una nevada (el dia 8) i d'una jornada assolellada (el dia 15), la qual ens ha permès fer un magnífic circuit matinal de 7 km des de Santa Fe a l'Esquei i al turó de Morou, retornant pels Empedrats de Morou i el pantà de Santa Fe. Un hivern amb bones nevades, sobretot des de febrer.

 Ermita i Hostal de Santa Fe sota la nevada del 8 de febrer de 2018

Pont sobre la riera de Santa Fe sota la nevada

 Les Agudes des de Santa Fe, durant el radiant dia 15 de febrer fent una circular al turó de Morou

 Pujant al turó de Morou, el gruix de neu era considerable

La torre d'en Lleonard voltada de neu. Vegeu més fotografies

Temps de sequera

Durant la gran sequera que vam patir durant els anys 2007 i 2008, el nivell d'aigua disponible a la conca interna de Catalunya va arribar a un límit angoixant del 19,6% al mes de març de 2008, obligant a buscar urgentment recursos per a l'aigua de boca. Sortosament, la primavera ens dugué importants pluges i al mes de maig les reserves van arribar al 50,2%. En el gràfic d'elaboració pròpia podeu veure l'evolució des del 2006 fins al dia d'avui en què la conca interna està al 44,9%. Esperem que la primavera sigui generosa, perquè ens trobem en una dinàmica important de sequera.

El comportament de la nostra pluviometria no ajuda gens a fer pronòstics i sinó vegeu aquestes dues imatges de l'embassament de la Baells que ha passat, només en sis mesos, del 80 al 44,9%.

2017 confirma l'augment de temperatura

L'any 2017 segueix confirmant que ens trobem en un període d'escalfament climàtic amb tres anys seguits de sequera.

Registres de la ciutat de Barcelona (elaboració pròpia), projectats amb la temperatura mitjana anual des del 1900 fins al 2017 versus la mitjana base de 1981 a 2010 (considerada com a referència vàlida actualment). Com es pot veure, a partir de 1994 la temperatura es dispara clarament mantenint l'evolució a l'alça i destacant els dos darrers anys en què s'ha passat la barrera del 18º.

I aquesta tendència s'evidencia si ho analitzem per dècades on veiem com la mitjana de temperatura ha augmentat en 1,5º des dels anys 60 del segle passat fins a la dècada actual (gràfic d'elaboració pròpia).

Anys cada vegada més càlids

Acabem de passar un estiu molt càlid, que se’ns ha fet llarg, com ho va ser l'estiu del 2003, sortosament no superat fins ara. I això em motiva a fer una anàlisi amb dades concloents que ens confirmen l’avanç imparable del canvi climàtic, amb unes temperatures cada vegada més altes i uns estius cada cop més càlids. No ens hem de moure per sensacions i cal reafirmar-ho amb els registres que aporto, en el mes sobre Barcelona-ciutat per disposar d’una sèrie de registres diaris que es remunten a l’any 1985 i mensuals des de 1937 i anuals des del 1900.

Si bé el canvi està essent progressiu, hi ha una data clau i és la de l’any 1994 quan hi ha una clara inflexió en la temperatura, que passa en un any d’una mitjana anual de 16,1º a 17,8º. Fins aleshores la temperatura era de 16,4º i des d’aleshores la nova mitjana anual passa a ser de 17,1º. Destaquen molt els registres dels darrers anys que ja superen la barrera dels 18º (2015: 18,0º i 2016:18,2º), els quals també se superaran aquest any 2017.

La fageda del Montseny afectada per una fredorada

Vessant sud de les Agudes des del turó Gros

La fredorada del 27 al 29 d'abril d'aquest 2017 també va afectar la muntanya del Montseny, ocasionant que els brots tendres de les fulles del faig, que just acabaven de sortir, s'assequessin a la zona mitjana, i sobretot a l'alta, de la vall que forma el torrent de Passavets. Aquests faigs ja han quedat afectats per a la resta de l'any. Una tardor sobrevinguda no desitjada. Vegeu les imatges 

Vessant de llevant del Puigsesolles i turó de l'Home

Estat de les fulles seques prop de les Agudes

Embassaments plens

Tanquem el mes de juliol amb els embassaments de la conca interna de Catalunya al 93,6%, una xifra excel·lent que no es veia a finals de juliol des dels anys 70's, ara fa més de 40 anys! I això ha estat gràcies a un hivern amb rècords de neu al Pirineu (sobretot el lleidatà), una primavera plujosa, i uns mesos de juny i juliol amb pluges sovintejades. Cal destacar que en molts indrets del nostre Pirineu hi ha hagut precipitacions en 22 dies, com és el cas de l'estació de Ribes de Freser.

50 anys de la nevada de 1962

El Nadal de 1962 va caure al nostre país una de les nevades més destacades conegudes, i sobretot en un temps en què les imatges ja podien ser preses per les càmeres dels qui érem aficionats. La nevada va tenir una alçària de 50 a 70 cm al nostre poble i tot seguit us convido a fer una passejada pel Sant Just nevat.
Nevada de 1962 a Sant Just Desvern (Fotos de Jordi Gironès i d'altres no identificats)

Nevada al març de 2010

El 8 de març una notable nevada a Catalunya ha afectat una zona compresa entre l'est de la Depressió Central i les comarques gironines, on ha causat més problemes logístics.
Anàlisi sobre la seva gènesi i evolució

També podeu veure algunes fotografies que vaig fer el dia de la nevada i a l'endemà en una passejada per Collserola.

Fotos del dia de la nevada (8 de març de 2010)
Fotos de l'endemà de la nevada (9 de març de 2010)

La sequera duu a una crisi

La sequera que està patint Catalunya és la més important d’ençà la que vam tenir en el període comprès entre els anys 1944 i 1953. En aquelles dates les precipitacions es reduïren a la meitat i va haver restriccions a la ciutat de Barcelona que comportaren talls en el subministrament d’aigua als habitatges durant 7 hores del dia. Aleshores encara no s’havien construït els embassaments de Sau (construït el 1962) i de La Baells (1976), motiu pel qual l’aprofitament de l’aigua era vital i calia basar-se en un adequat manteniment dels aqüífers i de les fonts per garantir la possible manca de recursos fluvials.
I ara, és que les nostres autoritats es pensaven que sempre ens plouria suficient?
Accediu a Informe sobre la crisi